DIMARTS 2 D’OCTUBRE DE 2012
ELOGIO A LA EDUCACIÓN LENTA.
Por la proposición de un libro por parte de nuestro profesor de Educación Física, y por el estrés que se demostró el pasado lunes en clase, nos hemos decidido a recomendaros este libro tan peculiar.
Dicho libro fue leído por 3 componentes de nuestro grupo el año pasado y pensamos que la idea principal del autor, Joan Domènech, se parece bastante a lo que proponíamos entre todos el otro día en clase: una educación con mayor contenido y en menor tiempo no quiere decir que sea de mayor calidad.
Aquí os dejamos la sinópsis para a ver si os incita a leerlo algún día:
Los movimientos de la lentitud plantean alternativas a la aceleración que condiciona nuestras vidas: comida, desplazamientos, relaciones personales... Todo está impregnado por una velocidad que no deja saborear el sentido de las cosas y nos aboca a una sociedad neurótica y despersonalizada.
Más, antes y más rápido no son sinónimos de mejor. Aplicar esta afirmación en la escuela y en la educación es una de las cuestiones a las cuales el autor intenta dar respuesta en este libro en que se replantea el tiempo, no desde el punto de vista organizativo, sino con la intención de encontrar nuevas dimensiones que den sentido, entre otros, a la diversidad de ritmos de aprendizaje. La educación lenta es un paradigma que no pretende hacer las cosas poco a poco, sino saber encontrar el tiempo justo para cada uno y aplicarlo en cada actividad pedagógica. Educar para la lentitud significa ajustar la velocidad al momento y a la persona.
Hacer elogio de la educación lenta tiene sentido hoy y aquí en tanto que representa el elogio de un modelo educativo entendido como la pieza clave en el proceso de humanización de la sociedad. El tiempo no puede colonizar nuestras vidas y las de la escuela, sino que hay que devolvérselo a los niños y niñas y al profesorado para que pueda ser un tiempo vivido plenamente y, por tanto, plenamente educativo.
PD: Si alguien más de la clase ha tenido la oportunidad de leerlo ya, nos gustaría que dierais vuestra opinión sobre él.
Esperança Garrigòs
10/10/2012
VOLEU QUE VOS CONTE UN SECRET?
Bona vesprada amics i amigues!
Avui volem compartir amb vosaltres un vídeo molt interesant "LOS SECRETOS DE UNA LARGA VIDA". Aquest programa va ser emitit el passat diumenge 7 d'octubre en la 2 de TVE. Els seus protagonistes són Eduardo Punset i Mónica de la Fuente. La tesi fonamental que defenen a través d'aquesta reflexió és que els éssers humans tenim a les nostres mans la ferramenta per allargar la nostra vida fins els 100 anys més o menys.
La nostra edad cronológica (per exemple, 18 o 19 anys si has nascut l'any 1993) no ha d'estar relacionada necessàriament amb la nostra edad biològica (marcada per l'estat del nostre organisme i sistema inmunitari). La segona depén dels nostres hàbits de vida i del nostre ambient: el tipus d'alimentació, les hores de descans, el ritme de vida (estressant o relaxat) i com no, l'EXERCICI FÍSIC que es faça. Mentre que el paper de la genètica acaba sent sols el 25%.
Nosaltres volem destacar la importància de l'exercici físic, i com es recomana en el programa, cal que fem un exercici moderat 3 o 4 vegades a la setmana. Aquest és un dels secrets vitals perquè tingam una vida llarga i de bona qualitat.
Per no desvetllar-vos més informació del programa us deixem a continuació l'enllaç del vídeo perquè vosaltres mateixes descubriu d'una manera més directa els secrets d'una llarga vida:
Esperança Garrigòs
19/10/2012
Per què practiqueu esport? O per què voleu que els vostres fills facen esport?
Senzilla la resposta, veritat? Molts contestariem: per millorar el nostre fons físic, la nostra qualitat de vida, la nostra salut, per a estar més en forma... Si, però ningú concebri tot açò com una obligació. Considerem qe l'esport ens permet desfogar-nos físicament, relacionar-nos amb el medi i amb els altres, evadir-nos dels nostres problemes, desconectar de l'estrès del dia a dia, obrir-nos a l'exterior i prou coses més.
Ara bé, com ja sabem, en la societat actual quasi tot es mesura per resultats, Fer esport ja no és només jugar per divertir-se -que també- però a més, té el fi de guanyar. Està clar que una bona manera de motivar és per mitjà de la competició, però sempre que sapiem portar igual de bé la derrota que la victòria.
Si, sabem que en l'esport està molt present la competició, però fins a quin punt? Imagineu que algú fòra obligat a fer esport? Que uns pares obligaren al seu propi fill a fer esport? I no estem parlant de practicar l'esport que nosaltres acostumem a relitzar. Estem parlant de basar la seua vida únicament en l'esport.
Encara que vos parega estrany, hi ha països com Tailàndia o Equador on s'obliga als xiquets a boxejar en apostes d'adults o, en altres com en Àfrica, hi ha escoles de futbol il·legals, el fi de les quals és guanyar diners o traficar amb els xavals. En aquest últim cas, ho aconsegueixen venent-los un somni, el d'eixir de la misèria que els envolta. Però aquest somni mai es compleix, sinó que es converteix en malson al fer-los esclaus del futbol.
Un dels païssos on més està present tal esclavitud infantil de l'esport és a Xina. En aquest pais els xiquets són obligats a entrenar, fins i tot a prendre drogues per a que el seu rendiment siga millor. I si, no estem parlant de joves fets i drets, sinó de xiquets, de xiquets ben xicotets que tenen fins prohibit leionar-se. Els pares d'aquests porets nens ho tene clar, primer l'esport, després la vida. Però per a que vegau vosaltres mateixos aquesta atrocitat de la que parlem, vos deixem un video en què les pobres criatures són explotades.
Si Xina guanya una medalla als Jocs Olímpis, reflexioneu abans d'aplaudir.
Esport si, però mai en contra de lavoluntat de ningún i en la justa mesura. Defengam els drets dels xiquets!
María Tomàs
30/10/2012
PROMOCIÓ D'ACTIVITATS ESPORTIVES PER AL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE
L'altre dia varem fer un xicoteta al·lussió a un tema prou polèmic, i encara vigent, a la Comunitat Valenciana: la construcció del circuit de Fórmula 1 i l'Ameria's Cup a València.
Com tots sabem aquestes dos inversions foren prou cares i amb una rentabilitat prou baixa, que no garantia, garanteix, ni garantirà una recuperació dels diners invertits.
Per un costat, tenim la inversió feta al circuit de Fórmula 1, que costa uns 30 milions d'euros anuals i que ha supossat un fracàs inmens pel que fa a la recuperació d'aquesta inversió. Evidentment, aquesta construcció, que es suposa que es realitzava per al gaudiment de tots els valencians, es redueix al gaudiment d'uns pocs ciutadans: l'èlit econòmica. Com sempre ocorreix a València: fem inversions en estructures que sols gaudiràn els de sempre! Això és com allò que es deia per definir el despotisme il·lustrat: tot per al poble però sense el poble! Una vegada més, el govern valencià ens fa despilfarrar diners en inversions gens fructíferes, que s'obliden dels ciutadans del carrer i que a més, suposen un gast molt gran per a la butxaca dels contribuidors, és a dir, en la seua majoria, aquells que menys tenen. Paguem com sempre, els de sempre, les incoherències econòmiques dels corruptes de dalt!
Per altre costat, tenim el mundial de vetla, l'America's Cup, una inversió que arriba quasi als 3.000 milions d'euros (2.768 milions d'euros segons l'IVIE) entre el periòde 2004-2007, amb una impacte econòmic bastant gran per als valencians, valencians que, en la seu gran majoria. no varen gaudir d'aquest gran espectacle, merament elitista. Una altra vegada més, tot per al poble però sense el poble! Fem que els valencians paguen per allò que mai gaudiràn, ja que el seu nivell econòmic no s'ho permetrà! Gràcies govern per preocupar-vos pel que realmente volen i necessiten els valencians!
I ara, reflexionem una mica... quin sentit té planificar la construcció d'instalacions "lúdico-esportives" per al poble, pagant-lo el poble, si realment ho gaudiràn els de sempre i ho pagaràn els de sempre? Quin sentit té deixar de construir un altre tipus d'instal·lacions prou més necessàries i accessibles per a tots ?
No és per fer demagògia, però, com ja es va parlar a classe, amb eixos diners invertits, que no han fet més que traure deute i més deute, s'haurien pogut construir decenes i decenes de poliesportius, dels que vertaderament els valencians hauríem pogut gaudir, i probablement, amb una garantia d'èxit econòmic prou major.
Finalment, continuant en aquesta linia, i al·ludint a temes passats, és possible ser neutral quan la incoherència, la corrupció i el despotisme polític ens envolta, i a més ens afecta? Nosaltres creguem que no. No creguem que haja res roï per fer reflexionar els xiquets envers aquest tema, probablement, hauria de ser obligatori. No es tracta de polititzar les aules, es tracta de crear ciutadans crítics, racionals i actius.
Arancha Cantero
QUAN ELS MITJANS D'INFORMACIÓ PUGNEN PER LA SOBREVALORACIÓ D'UNS ESPORTS ENFRONT D'ALTRES.
Potser estigue farts, almenys jo sí, de veure a televisió als espais pertanyents als esports, futbol i més futbol. Perquè els mitjans de comunicació s'empenyen en sobrevalorar uns esports davant d'altres? Perquè no intenten traure de tots els esports les seues virtuts? Per què limiten la nostra informació envers els esports? Perquè ens obliguen a triar uns esports concrets (futbol, basket, formula 1...) sense donar-nos la possibilitat d'ampliar les possibilitats (rugby, volleyball, patinatje...)? És més, perquè marginen al col·lectiu femení dels esports? Perquè assocíen la feminitat o masculinitat d'uns o altres?
Podem veure com a totes hores, ja siga a telediaris, ja siga a la ràdio, ja siga als esports... estem plagats de futbol, futbol i més, futbol; un poc de bascket, un poc de tennis i a còrrer! S'obliden de l'existència d'altres esports no més ni menys importants, simplement diferents. Potser no siga correcte generalitzar, però crec, que almnys tots al fons, estem farts de tant i tant futbol. Estem farts del real madrit, del barça, d'espanya, de Messi, de Cristiano, de tots. A més, no sols pugnen per la desaparició o oblit d'altres esports sinó que a més, dins del mateix esport fan que ens oblidem de la resta d'equips: sols existeixen el barça i el real madrid pareix ser!
També, podem trobar com únicament fan cas altres esports quan arriben les olimpiades. És impresionant amb quin facilitat ens fan oblidar la gimnàsia rítmica i que prompte la fan aparèixer quan económicament és convenien! Perquè s'empenyen en comercialitzar els esports? És al moment de la comercialització dels esports, quan aquests perden els seus valors, quan es tornen roïns, competitius, individualistes i egoistes.
Com sempre, tot açó está relacionat amb el benefici económic, i a més, no dubten en destacar ka superioritat de dos o tres grans grups. I, potser, no ho vejeu igual que jo pero... potser aquest interés per destacar la idea que hi ha que elegir entre dos o tres coses encara que en tingam 200, tinga relació amb la política (bipartidisme), amb el sistema económi (capitalisme)... i amb molts més valors que predominen en aquesta societat. Potser siga convenient tindre aspectes com aquests presents per a intentar que els xiquets siguen capaços de veure-lo!
Potser estigue farts, almenys jo sí, de veure a televisió als espais pertanyents als esports, futbol i més futbol. Perquè els mitjans de comunicació s'empenyen en sobrevalorar uns esports davant d'altres? Perquè no intenten traure de tots els esports les seues virtuts? Per què limiten la nostra informació envers els esports? Perquè ens obliguen a triar uns esports concrets (futbol, basket, formula 1...) sense donar-nos la possibilitat d'ampliar les possibilitats (rugby, volleyball, patinatje...)? És més, perquè marginen al col·lectiu femení dels esports? Perquè assocíen la feminitat o masculinitat d'uns o altres?
També, podem trobar com únicament fan cas altres esports quan arriben les olimpiades. És impresionant amb quin facilitat ens fan oblidar la gimnàsia rítmica i que prompte la fan aparèixer quan económicament és convenien! Perquè s'empenyen en comercialitzar els esports? És al moment de la comercialització dels esports, quan aquests perden els seus valors, quan es tornen roïns, competitius, individualistes i egoistes.
Com sempre, tot açó está relacionat amb el benefici económic, i a més, no dubten en destacar ka superioritat de dos o tres grans grups. I, potser, no ho vejeu igual que jo pero... potser aquest interés per destacar la idea que hi ha que elegir entre dos o tres coses encara que en tingam 200, tinga relació amb la política (bipartidisme), amb el sistema económi (capitalisme)... i amb molts més valors que predominen en aquesta societat. Potser siga convenient tindre aspectes com aquests presents per a intentar que els xiquets siguen capaços de veure-lo!
Arancha Cantero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada