El puzzle d'Aronson

Hola companys i companyes! Ací vos d´eixem l´entrada sobre "El puzzle d´Aronson"!

La tècnica del Puzzle d´Aronson és considerada pels especialistes una de les metodologies d´aprenentatge més representatives que es poden posar en pràctica a l´aula. Aquesta tècnica consisteix en dividir la classe en grups de treball heterogenis i a cada membre de l´equip se li assigna una part diferent de la tasca a realitzar. L´alumnat dels diferents equips amb la mateixa subtmàtica es reuneixen per desenvolupar-la, en grups d´experts, i posteriorments tornen als seus respectius grups inicials per a tutoritzar els seus companys en aquella part en la qual s´han especializat.

Mitjançant aquesta tècnica són els propis alumnes els que fan de tutors de l´aprenentatge dels propis companys. Es produeix així una interdependència positiva al treballar junts, de mode que els objectius dels participants es troben vinculats, de tal forma, que cadascú arribarà als objectius si els demes també o aconsegueixen. Els alumnes no depenen excessivament del mestre, sinó que són ells els constructors de l´aprenentatge. Per tant, es planteja com objectiu estructurar les interaccions entre els alumnes mitjançant equips de treballs i lograr que els alumnes depengan uns dels altres per a lograr els objectius.

Exemple d´activitat:

-       Aquesta activitat va dirigida al tercer cicle de primària, concretament a 6^è a on els alumnes tenen 11 anys. Aquesta classe té 25 alumneson i la dividirem en xicotets grups de 5 persones cadascú.Aquests grups rebran el nom de grups puzzle.

-       El tema que proposarem als alumnes serà l´elaboració d´un circuit.

-        A cada membre del grup l’assignem un número.

-       Posteriorment, els alumnes, abandonant el grup puzzle, s´agruparàn en funció del número que l´hem assignat. Així, tots els components dels grups puzzle que tinguen assignat el número 1 es reuniran formant un nou grop, grup d´experts.

-       Una vegada elaborats els grups d´experts, cada grup tindrà que inventar-se una activitat per a dur a terme en el circuit.

-       Una vegada elaborada l´activitat, es desfan els grups d´experts y cada un dels membres torna al seu grup puzzle.

-       Cada grup puzzle haurà de completar el circuit amb la informació que aporta cada component expert i construir-lo.  

 

SANIDAD PROPONE IMPLANTAR UNA HORA DIARIA DE EJERCICIO Y DEPORTES EN LOS COLEGIOS.

A continuación os dejamos el enlace de la noticia que ha publicado hoy el diario ABC, a 27/11/2012, informando de que Ana Mato, ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, ha anunciado que está trabajando con el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte para buscar alguna "formula" para implantar una hora diaria de ejercicio físico y deporte en todos los colegios españoles. El objetivo principal de esta propuesta es luchar contra la obesidad infantil.

http://www.abc.es/sociedad/20121127/abci-sanidad-ejercicio-colegios-201211271707.html

Os recomendamos leer dicha noticia, ya que es una propuesta muy interesante aunque poco estudiada, ya que no se sabe de qué manera se puede conseguir y cómo se va a plantear dicho cambio. Este hecho comprometería a subir las horas de Educación Física, así el incremento de profesores por colegio que se dedican a esta asignatura en concreto, una mayor especificación de la asignatura hacia la salud y la alimentación, etc.

Pensamos que es un buen debate para nuestra asignatura. ¿Os parece bien dicha propuesta? ¿Piensas que de esta manera se podría combatir realmente la obesidad infantil? ¿De qué manera se podría llevar a cabo? Estaríamos encantadas de escuchar vuestras opiniones.

Un saludo, y a practicar deporte!

UNA BONA ALIMENTACIÓ ÉS ESSENCIAL

Com sabem i podem veure a la nostra vida quotidiana, avui en dia el físic es un aspecte molt apreciat de la nostra personalitat, tant per nosaltres mateixa com per els demés. Es tan estimat, que fins i tot, sobre tot les xiques joves, arriben fins al punt de la malaltia per aconseguir el cos que elles creuen 10.

Relacionades amb la pèrduda de pes, trobem diverses malalties. Les més conegudes per què més persones les pateixen son l’anorèxia i la bulímia. Ambdues son malalties psicològiques que comporten trastorns alimentaris en els que la persona s’allunya de les pautes d’alimentació saludables.

Añadir leyenda

La primera d’elles suposa una perduda de pes provocada perquè el malalt dejuna i redueix la ingesta d’aliments. Primer rebutgen els hidrats de carboni, després les grasses i finalment les proteïnes. Fins i tot arriben a eliminar de la seua dieta els líquids, cosa que porta a casos de deshidratació extrema. Altres mètodes que solen emprar junt a aquestes atrocitats són els diürètics, laxants, purgues, vòmits o excés d’exercici físic.

La primera d’elles suposa una pèrduda de pes provocada perquè el malalt dejuna i redueix la ingesta d’aliments. Primer rebutgen els hidrats de carboni, després les grasses i finalment les proteïnes. Fins i tot arriben a eliminar de la seua dieta els líquids, cosa que porta a casos de deshidratació extrema. Altres mètodes que solen emprar junt a aquestes atrocitats són els diürètics, laxants, purgues, vòmits o excés d’exercici físic.

La bulímia també utilitza aquests últims mètodes, però aquesta no consisteix en menjar lo mínim, sinó en consumir menjar en excés en períodes de temps molt xicotets per a després eliminar l’excés d’aliment mitjançant vòmits, purgues o laxants abans nomenats.

La persona bulímica es caracteritza per patir “atracons” compulsius seguits d’un gran sentiment de culpabilitat, sensació d’agonia i perduda de control mental per haver menjat en excés. A vegades pot alternar aquests “atracons” amb dejunis., però sobretot, el mitjà més utilitzat per les persones amb aquest trastorn és el vòmit, que fa que desapareixca de manera immediata el malestar físic i la disminució de la por a guanyar pes.

Però no totes les malalties relacionades amb el pes Però no totes les malalties relacionades amb aquest són degudes a la perduda d’aquest, sinó que també hi han que són degudes per menjar en excés. L’obesitat és una d’elles. Aquesta es una malaltia crònica d’origen multifactorial prevenible, caracteritzada per l’acumulació excessiva de grassa. És a dir, quan la reserva natural d’energia de la persona emmagatzemada en forma de grassa corporal s’incrementa fins arribar a complicacions de salut. L’obesitat i el sobrepès son el quinqué factor principal de mort en el món.

I, com ja sabem, una mala alimentació no és complementària amb un bon funcionament de l’organisme i, per tant, tampoc amb una vida saludable ni amb l’exercici físic. És per això que nosaltres, en la nostra futura professió de docents, hem d’inculcar en les mentalitats dels nostres alumnes que per a poder fer una vida normal tots necessitem consumir determinats tipus d’aliments i nutrients que contribuisquen a la nostra salut física i mental.

El desbalanç nutricional, per falta o excés de nutrients, afecta al nostre cos de diferents maneres generant trastorns de salut que poden arribar a ser greus. Per això, cal fer-los entendre que una mala alimentació te efectes negatius immediats en la salut i que per poder fer una vida normal, l’alimentació ha de ser variada i saludable.

A continuació, us deixem el diari d’una xica jove anorèxica perquè pugeu veure totes les atrocitats i coses irracionals que fa per no guanyar pes i també lo poc agradable que és veure un cos així. Tal vegada 5 penseu que són molts vídeos, però en el moment acabeu el primer, voldreu veure’ls tots.

Animeu-se, és molt interessant i us farà reflexionar!

QUAN ELS MITJANS D'INFORMACIÓ PUGNEN PER LA SOBREVALORACIÓ D'UNS ESPORTS ENFRONT D'ALTRES.

Potser estigue farts, almenys jo sí, de veure a televisió als espais pertanyents als esports, futbol i més futbol. Perquè els mitjans de comunicació s'empenyen en sobrevalorar uns esports davant d'altres? Perquè no intenten traure de tots els esports les seues virtuts? Per què limiten la nostra informació envers els esports? Perquè ens obliguen a triar uns esports concrets (futbol, basket, formula 1...) sense donar-nos la possibilitat d'ampliar les possibilitats (rugby, volleyball, patinatje...)? És més, perquè marginen al col·lectiu femení dels esports? Perquè assocíen la feminitat o masculinitat d'uns o altres?

Podem veure com a totes hores, ja siga a telediaris, ja siga a la ràdio, ja siga als esports... estem plagats de futbol, futbol i més, futbol; un poc de bascket, un poc de tennis i a còrrer! S'obliden de l'existència d'altres esports no més ni menys importants, simplement diferents. Potser no siga correcte generalitzar, però crec, que almnys tots al fons, estem farts de tant i tant futbol. Estem farts del real madrit, del barça, d'espanya, de Messi, de Cristiano, de tots. A més, no sols pugnen per la desaparició o oblit d'altres esports sinó que a més, dins del mateix esport fan que ens oblidem de la resta d'equips: sols existeixen el barça i el real madrid pareix ser!

També, podem trobar com únicament fan cas altres esports quan arriben les olimpiades. És impresionant amb quin facilitat ens fan oblidar la gimnàsia rítmica i que prompte la fan aparèixer quan económicament és convenien!  Perquè s'empenyen en comercialitzar els esports? És al moment de la comercialització dels esports, quan aquests perden els seus valors, quan es tornen roïns, competitius, individualistes i egoistes.

Com sempre, tot açó está relacionat amb el benefici económic, i a més, no dubten en destacar ka superioritat de dos o tres grans grups. I, potser, no ho vejeu igual que jo pero... potser aquest interés per destacar la idea que hi ha que elegir entre dos o tres coses encara que en tingam 200, tinga relació amb la política (bipartidisme), amb el sistema económi (capitalisme)... i amb molts més valors que predominen en aquesta societat.  Potser siga convenient tindre aspectes com aquests presents per a intentar que els xiquets siguen capaços de veure-lo!

Reflexió de la pràctica.

Hola companyes i companys!

Un dia més us presentem la nostra reflexió sobre la passada pràctica de gimnàs corresponent al dia 12 de novembre.

Aquesta pràctica va dirigida a treballar l'expressió corporal, per tant estem aludint directament al bloc de continguts 4. Activitats físiques artístiques i expressives, i també podem considerar que les activitats realitzades ajuden a desenvolupar el bloc 1. El cos: imatge i percepció.

En primer lloc, començarem la classe interpretant una sèrie de línies i punts apuntades en la pizarra amb la nostra veu i el nostre cos, és a dir, haviem d'adaptar unes marques escrites als moviments i veu del nostre cos. Aquesta activitat va ser grupal, i a la fi ens juntarem tota la classe.

En segon lloc, primer individualment i més tard per parelles vàrem escriure noms amb els nostres cossos. Després, amb la interpretació d'una acció cotidiana ( representant-la de forma exagerada) aconseguirem una coreografia de 4  persones molt interessant. Hi ha vegades que els estereotips de coreografia no deixen passar la creativitat, i aquesta ha sigut una bona activitat de creació amb uns resultats magnífics.

A continuació, amb l'ajuda d'un globul vàrem comprovar els moviments tan peculiars que et permet fer aquest objecte. Més tard, debíem imaginar que duiem el globus i practicar els mateixos moviments que havíem experimentat abans, però ara sense l'objecte. Finalment, al ritme de la música practicarem per parelles i per grups de quatre la "imitació per espill".

Per últim, i ja per relaxar-nos, primer per parelles i després tota la classe, vam caminar amb els ulls tancats i a pas molt lent recolçades en les nostres companyes.

REFLEXIÓ GRUPAL: principals conclusions:

• Es fomenta la creativitat.
• Les activitats amb globuls han paregut monótones per algunes persones.
• L'activitat de tornada a la calma pensem que ha sigut un poc llarga.
• Es practiquen moltes activitats en grup i així fomentem la cooperació. 
• Les activitats realitzades són innovadores, i la majoria de les alumnes mai haviem treballat l'expressió corporal d'aquesta manera. Per tant, hem de vore més enllà de les coreografies de ball a l'hora de treball l'expressió corporal de l'alumne.

Presentació

Bones companys i companyes! El meu nom és Sonia, tinc 23 anys i sóc de València. Viu en un barri en la part sud d’esta ciutat, s’anomena Sant Marcel.lí.

Vaig decidir començar a estudiar Magisteri quan acabe el cicle formatiu de grau superior d’Integració social. Les practiques en aquests cicle duren un curs complet i jjo vaig decidir triar un centre escolar inclusiu per a realizar-les, “Escuela 2”. La meua finció en aquest col.legi era estar com a professora de suport dins de l’aula amb aquells xiquets que patien una discapacitat. Quan finalitze aquest período de formació em vaig donar compte que el realment volia per al meu futur era ser professora d’Educació Especial. Veure com els xiquets amb esforç aconseguien molts èxits, era una alegría compartida i açò feia que fóra molt gratificant per a mí.

Pel que fa a l’assignatura d’Educació Física tinc un bon record, sobretot en els cursos de primària, quan principalment les activitats eren jocs i esports en què tots participàvem per igual i no es mostraven les diferències. Al passar als cursos de l’E.S.O açò va anar canviant poc a poc, ja que les activitats anaven més enfocades a l’esforç físic i als èxits individuals. Realitzàvem esports en grup, però principalment la nota numérica eixia dels exercicis que es feien de forma individual en què nomès es mitja l’esforç i la resistència, parle d’exercicis com el baló medicial, en el que jo sempre vaig vore sexisme, a causa de que les xiques havíem de tirar un baló que pesava menys i açò cap a que aparegueren burles per part dels xics de la clase, o el test de Cooper, en el que havíem de córrer.

 

Finalment, m’agradaria comentar el meu contacte amb l’esport fora de l’assignatura d’Educació Física. Durant molts anys vaig estar practicant Gimnàstica Rítimica, m’agradava molt i disfrutava realitzant les taules. En l’actualitat, no sòl realitzar esport diàriament, però sí que de tant en tant realitze activitats com senderisme, ciclismo o isc a córrer amb una amiga.

Hola companys i companyes! Estem ací per a fer la reflexió sobre la classe pràctica del dilluns 5 de novembre! La passada classe tots els alumnes gaudirem d´una sessió a on vam combinar activitats i jocs cooperatius i competitius, però sempre amb diversió entre els companys. 

En primer lloc, tots els alumnes, per grus, han fet paperts a on posaven exercicis. Un paperet amb un exercici intens i un altre paperet amb un exercici suau. (Els grups eren els grups de treball) 

Després, els alumnes corrien pel gimnàs i feien activitats ràpides dites pel mestre.

Posteriorment, es feien grups  i es col-locava cadascun d´aquestos en un extrem del gimnàs i els paperets que han fet a l´inici de la classe es posen en mig del gimnàs. El professor posa música i quan aquesta deixa de sonar, els alumes van al centre, a on es troben els paperets i realitzen l´activitat que els a tocat.

Després d´aquest exercici els alumnes es tomen el puls.

Es fan quatre grups de set persones. Es dona una pilota per a cada dos grups i tenen que quitar-li la pilota al grup contrari i tractar que l´altre grup no et quiti la pilota donant-se pases sense que aquesta caiga.(màxim 10 pases)

Per a finalitzar la sessió juguen a colpball i a continuació fan un exercici de reralxació.

Tosts aquests exercicis es feien al gimnàs amb una sèrie de materials: cartolina, cordes, pilotes i cons. Es feien grups per a la realització dels jocs, exercicis i activitats, les quals tenen com a nucli la cooperació i la competitivitat.

L´objectiu d´aquesta sessió ha sigut aprendre a pendre´ns el pols, la cooperacio entre els alumnes, la competitivitat entre els equips, la igualtat de gènere i saber dissenyar exercicis de diferent intensitat.

Al llarg de la sessio els alumnes es mostren participatius i motivats davant les activitats i els jocs. Això es deu fonamentalment a que han sigut ells mateixos els que han dissenyat algunes de les activitats que han realitzat durant el transcurs de la sessió. A mes han treballat exercicis molt variats i diferents, el que ha fet que la classe siga més amena i entretinguda, i al tractar-se de molts exercicis, potser duraven 5 minuts cadascun, els alumnes no es avorrien. Encara que això pot haver fet que no hagen disfrutat del tot de cada activitat.

Per altra banda, pel que fa a l´exercici de les targetes, potser que els alumnes hi hagen elegit els exercicis més suaus per ser més fàcils i menys cansats, degut a que no hi havia moilt control en aquesta elecció.

 

A més al llarg de la classe s´ha tractat el tema de la competitivitats i la cooperació. Per una banda, per grups havien de treballar cooperativament per fer les targetes i dur a terme moltes activitats i jocs i , per altra banda, havien de competir amb altres grups en alguns jocs com per exemple el joc del colpball al final de la classe. Els alumnes havien de cooperar amb el seu equip, però al mateix temps havien de competir amb el grup contrincant.

Finalment, el fet de acabar amb un exercici de relaxació és molt gratificant per als alumnes i hi ha contacte físic entre ells el que els ajuda a agafar més confiança.

4ª Reflexió

¡Bones companyes i companys!

Després d' una setmana sense Educació Física a causa de la setmana flexible hem tornat a tindre classe pràctica en el gimnàs. Així que, amb aquesta entrada pretenem recordar tot allò que s'ha traballat durant la sessió del dimecres 31, destacant el més important i significatiu.

Com en classes anteriors els exercicis de la sessió han anat incrementant progressivament el nombre de components amb els que realitzar les diferents proves. Però en aquest cas, hem realitzat més activitats per parelles, i sempre el mateix duo. En les primeres sessions, encara que les activitats s'obrien per grups de dos, anàvem canviant constantment de companys i ràpidament anaven incrementant els grups.

Els exercicis han començat de menys intensitat i esta s'ha anat incrementat a poc a poc. Primer amb activitats per parelles amb pilotes, llançant-les amb els peus i finalment amb totes les parts del cos. Tots estos jocs, es realitzaven amb gran llibertat ja que el professor només deia el que havíem d'aconseguir i érem nosaltres els que treballàvem per a buscar formes amb què poder aconseguir eixa finalitat.

Posteriorment, continuem fente proves en els mateixos grups de dos, en les que a més d'una pilota utilitzàvem un matalas. El baló s'havia de llançar primer amb les mans i després amb els peus, amb la condició que aquesta revotara en el matalafet. Cada vegada que es feia bé s'havia de fer un pas per a arrere, açò anava incrementant la dificultat.

Per últim, les activitats que hem realitzat han sigut anar portant la pilota en el matalafet, fent pràctiques en què no s'havia de caure el baló. En estes, s'anava augmentant el nombre de components de dos en dos, fins que finalment tota la classe en conjunt i d'una forma cooperativa hem traballat per a mantrinde l'esfera en el matalas sense que arribara al sòl.

De nou hem pogut observar la importància de la disposició de l'espai a l'hora de realitzar els exercicis. Ja que, els jocs en grups en què havíem d'arribar fins al final del gimnàs, indirectament apareixia una competició al tindre companys al costat realitzant la mateixa activitat i sense volver ens anàvem fixant a veure qui arribava el primer.

Per a finalitzar la sessió, com sempre, ens hem posat en cercle per a fer la reflexió sobre les pràctiques realitzades. Un punt molt important que hem tractat durant les intervencions ha sigut novament el treball cooperatiu i de que maneres creiem que es pot avaluar. És molt important per a nosaltres com a futurs docents tindre present el foment del treball coopetatiu. És per això, que hem de ser conscients de les millores que açò significa per als estudiants. Treballar amb els seus companys veient que tots són iguals i que junts aconseguixen més que de forma individual i competitiva.