Com sabem i podem veure a la nostra vida quotidiana,
avui en dia el físic es un aspecte molt apreciat de la nostra personalitat,
tant per nosaltres mateixa com per els demés. Es tan estimat, que fins i tot, sobre
tot les xiques joves, arriben fins al punt de la malaltia per aconseguir el cos
que elles creuen 10.
Relacionades amb la pèrduda de pes, trobem diverses
malalties. Les més conegudes per què més persones les pateixen son l’anorèxia i
la bulímia. Ambdues son malalties psicològiques que comporten trastorns alimentaris
en els que la persona s’allunya de les pautes d’alimentació saludables.
 |
| Añadir leyenda |
La primera d’elles suposa una pèrduda de pes
provocada perquè el malalt dejuna i redueix la ingesta d’aliments. Primer rebutgen
els hidrats de carboni, després les grasses i finalment les proteïnes. Fins i
tot arriben a eliminar de la seua dieta els líquids, cosa que porta a casos de
deshidratació extrema. Altres mètodes que solen emprar junt a aquestes
atrocitats són els diürètics, laxants, purgues, vòmits o excés d’exercici
físic.
La bulímia també utilitza aquests últims
mètodes, però aquesta no consisteix en menjar lo mínim, sinó en consumir menjar
en excés en períodes de temps molt xicotets per a després eliminar l’excés
d’aliment mitjançant vòmits, purgues o laxants abans nomenats.
La persona bulímica es caracteritza per patir “atracons”
compulsius seguits d’un gran sentiment de culpabilitat, sensació d’agonia i
perduda de control mental per haver menjat en excés. A vegades pot alternar
aquests “atracons” amb dejunis., però sobretot, el mitjà més utilitzat per les
persones amb aquest trastorn és el vòmit, que fa que desapareixca de manera immediata
el malestar físic i la disminució de la por a guanyar pes.
Però no totes les malalties relacionades amb
el pes Però no totes les malalties relacionades amb aquest són degudes a la perduda d’aquest, sinó que també hi han que són degudes
per menjar en excés. L’obesitat és una d’elles. Aquesta es una malaltia crònica
d’origen multifactorial prevenible, caracteritzada per l’acumulació excessiva
de grassa. És a dir, quan la reserva natural d’energia de la persona emmagatzemada
en forma de grassa corporal s’incrementa fins arribar a complicacions de salut.
L’obesitat i el sobrepès son el quinqué factor principal de mort en el món.
I, com ja sabem, una mala alimentació no és complementària
amb un bon funcionament de l’organisme i, per tant, tampoc amb una vida
saludable ni amb l’exercici físic. És per això que nosaltres, en la nostra
futura professió de docents, hem d’inculcar en les mentalitats dels nostres
alumnes que per a poder fer una vida normal tots necessitem consumir
determinats tipus d’aliments i nutrients que contribuisquen a la nostra salut física
i mental.
El desbalanç nutricional, per falta o excés de
nutrients, afecta al nostre cos de diferents maneres generant trastorns de
salut que poden arribar a ser greus. Per això, cal fer-los entendre que una
mala alimentació te efectes negatius immediats en la salut i que per poder fer
una vida normal, l’alimentació ha de ser variada i saludable.
A continuació, us deixem el diari d’una xica
jove anorèxica perquè pugeu veure totes les atrocitats i coses irracionals que
fa per no guanyar pes i també lo poc agradable que és veure un cos així. Tal
vegada 5 penseu que són molts vídeos, però en el moment acabeu el primer,
voldreu veure’ls tots.
Animeu-se, és molt interessant i us farà
reflexionar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada