Presentació

Bones companys i companyes! El meu nom és Sonia, tinc 23 anys i sóc de València. Viu en un barri en la part sud d’esta ciutat, s’anomena Sant Marcel.lí.

Vaig decidir començar a estudiar Magisteri quan acabe el cicle formatiu de grau superior d’Integració social. Les practiques en aquests cicle duren un curs complet i jjo vaig decidir triar un centre escolar inclusiu per a realizar-les, “Escuela 2”. La meua finció en aquest col.legi era estar com a professora de suport dins de l’aula amb aquells xiquets que patien una discapacitat. Quan finalitze aquest período de formació em vaig donar compte que el realment volia per al meu futur era ser professora d’Educació Especial. Veure com els xiquets amb esforç aconseguien molts èxits, era una alegría compartida i açò feia que fóra molt gratificant per a mí.

Pel que fa a l’assignatura d’Educació Física tinc un bon record, sobretot en els cursos de primària, quan principalment les activitats eren jocs i esports en què tots participàvem per igual i no es mostraven les diferències. Al passar als cursos de l’E.S.O açò va anar canviant poc a poc, ja que les activitats anaven més enfocades a l’esforç físic i als èxits individuals. Realitzàvem esports en grup, però principalment la nota numérica eixia dels exercicis que es feien de forma individual en què nomès es mitja l’esforç i la resistència, parle d’exercicis com el baló medicial, en el que jo sempre vaig vore sexisme, a causa de que les xiques havíem de tirar un baló que pesava menys i açò cap a que aparegueren burles per part dels xics de la clase, o el test de Cooper, en el que havíem de córrer.

 

Finalment, m’agradaria comentar el meu contacte amb l’esport fora de l’assignatura d’Educació Física. Durant molts anys vaig estar practicant Gimnàstica Rítimica, m’agradava molt i disfrutava realitzant les taules. En l’actualitat, no sòl realitzar esport diàriament, però sí que de tant en tant realitze activitats com senderisme, ciclismo o isc a córrer amb una amiga.