REFLEXIONS

Ací vos deixem la nostra primera reflexió companys. Esperem que vos agrade !

DISSABTE 29 DE SETEMBRE DE 2012

REFLEXIÓ SOBRE LA PRIMERA PRÀCTICA AL GIMNÀS!

Hola companys!

Aquest dimecres 26 de setembre hem realitzat la nostra primera pràctica de gimnàs. Tots confessàrem a la fi de la classe que allò que havíem fet no es corresponia amb allò que havíem pensat abans d'entrar, però tots i totes estàvem satisfets.

Com si de xiquets de primària es tractara, el primer dia ens centrem en el jocs de grup, tan profitosos per perdre la vergonya i agafar confiança amb la resta del grup, a més d'ajudar als alumnes a desenvolupar la seua expressivitat i la seua capacitat de comunicació.

En primer lloc, ens col·locarem en un rogle i ens presentarem individualment, davant de tota la classe, fent un gest cadascú i tots els companys ens imitaven. A continuació, passarem a presentar-nos per parelles i introduirem  pilotes en els jocs. A mesura que anava passant la classe, els grups augmentaven de membres i als jocs el contacte físic pujava de nivell. Poc a poc, poguérem comprovar que la confiança, que durant les dues primeres setmanes de universitat no ha existit, en una hora havia alcançat uns nivells extraordinaris.

En conclusió, els objectius d'aquesta activitat s'han vist superats. Els companys ens hem relaxat, no ha hagut competició entre uns i altres, els grups tancats de l'aula s'han desfet durant una bona estona, ens coneixem tots un poc més i l'ambient ha sigut immillorable.

Fins la pròxima sessió. Un salut!

Ací la nostra segona reflexió de la nostra classe d'educació física de hui:

DIMECRES 3 D’OCTUBRE DE 2012

Ja estem ací altra vegada companyes i companys!

Amb aquesta entrada volem recordar en què ha consistit la pràctica de hui, dimecres 3 d’octubre, i els aspectes més importants que hem après amb ella.

La pràctica ha sigut més física que la passada i es recalcaven les habilitats motrius i la coordinació. Aquesta, ha estat dosificada, tal com es diu als continguts del segon cicle, en calfament, dosificació de l’esforç i relaxació. Per tant, el primer de tot que hem fet ha sigut escalfar d’una manera molt entretinguda, imaginant-nos que el full de periòdic que el professor ens ha donat era una estoreta màgica. El calfament ha consistit en diverses activitats que variaven en la forma d’utilitzar el full.

Les activitats eren sobretot oculo-manuals i combinaven marxa, carrera, salt i girs, continguts presents ja des del primer cicle als blocs 1 i 2. Anaven complicant-se i requerien cada vegada postures corporals diferents i més coordinació,.

Desprès, amb el mateix full, hem fet una pilota i hem jugat amb ella de diferents formes. Alguns exercicis tenien una part lliure i altres activitats eren proposades per nosaltres als companys, de manera que podíem mostrar la nostra creativitat en el moviment, contingut del bloc 3 de tots els cicles.

Més tard, ja hem passat a treballar amb pilotes que pesaven més o menys igual que les de paper de periòdic però que deixaven menys temps de reacció, ja que les primeres cauen més lentament. Per aquest fet és per el que s’han utilitzat abans, per a que anàrem familiaritzant-se amb el material i anar afinant la nostra motricitat i coordinació, ja que el desenrotllament de la motricitat fina i la coordinació són un dels continguts de bloc 2 (habilitats motrius).

Amb les pilotes normals hem fet jocs pareguts als que hem fet amb les de periòdic però cada vegada més complicats.Finalment, com a exercici final per a relaxar-nos, hem fet una activitat per parelles que consistia en que un dels dos tancava els ulls i es deixava guiar per la parella.

En general, la classe ha consistit en la motricitat, coordinació i maneig d’objectes (en aquest cas pilotes de dos tipus) i s’ha fomentat el joc com a exercici de l’activitat física i fenomen social i cultural, continguts presents a tots els cicles al bloc 5 (jocs i esports).

En  quant a la utilització del paper de periòdic, ens pareix molt interessant i sobretot educatiu el fet de que a l’escola ensenyem als xiquets a que el diners no és necessari per a passar-ho bé. Mostrant als alumnes que amb una bola de paper es pot jugar a molts jocs amb els que juguem amb pilotes normals, estem intentant combatre el consumisme que cada vegada està més present a la nostra societat.

I, igual que amb les pilotes, es pot fer amb molts més objectes com per exemple, amb els rotllos que acabem de paper higiènic o de cuina, que els podem decorar i utilitzar en jocs de cursa, o com hem dit en classe amb dos pots de Colacao o Nesquick podem fer “zancos”, com també pilotes amb arròs i globus, cistelles de bàsquet, botelles buides que serveixen com bitlles... i infinites possibilitats més. D’aquesta manera, a més de contribuir i conscienciar als alumnes sobre el reciclatge, també desenvolupem la seua creativitat.

Ací vos deixem algunes imatges sobre aquestes idees pràctiques, econòmiques, ecològiques i creatives:

DISSABTE 13 D'OCTUBRE DE 2012

Hola companys i companyes! Ja estem ací de nou amb una nova reflexió envers la pràctica del gimnàs. El passat dimecres varem gaudir d’una sessió plena de novetats i de jocs prou estimulants, divertits i cooperatius. Aquesta sessió va tindre a la seua base la difusió de la cooperació, com a valor indispensable per a la creació de ciutadans democràtics i humanitzats.

En un primer calentament varem començar amb un joc individual, que necessitava obligatòriament la col·laboració de la resta de companys. Aquest joc consistia en moure’s pel gimnàs i quan el mestre deia –ja- nosaltres havíem de trobar un companys i fer una “contrasenya” corporal, establida abans del joc.

Després varem jugar a un joc que consistia en fer allò que el mestre ens manava, quan deia terra havíem de tirar-nos a terra, quan deia perill havíem d’abraçar-nos amb un companys, quan deia aire havíem de pujar-nos a les espatlleres i quan deia aigua havíem de pujar-nos als matalassos.

Una vegada terminats aquests jocs, començaren els jocs de cooperació i competició entre companys. En un primer moment, havíem de formar grups i transportar a un company del grup sense tocar el sòl, que era l’aigua, encara que la resta de companys si que podíem perquè teníem ”poders especials” i podíem caminar sobre la terra. Així, ho havíem de fer amb tots els integrants del grup.

D’altra banda, amb el mateix grup i amb els matalassos ,havíem d’arribar a l’altra part del gimnàs. La base d’aquests jocs es què havia taurons a l’aigua i nosaltres anàvem en vaixells (que eren els matalassos), i per aquest mateix cas no podíem tocar l’aigua (el sòl).
D’una contàvem amb dos matalassos que havíem de fer arribar amb tots els integrants del grup.
En altra prova pareguda, havíem de transportar-los, però llevant cura amb el sostre perquè estàvem en un cova.
En altre joc havíem de portar a una companya del grup que estava inconscient i no podia fer cap moviment.
També varem jugar a assaltar els vaixells dels altres, una altra vegada, sense tocar l’aigua. Havíem de fer-nos amb els matalassos dels altres, assegurant els nostres.
D’una altra banda, i ja sense els matalassos, hem fet una competició entre gups en què havíem de fer una espècie de circuit, en què també necessitàvem col·laboració dels companys.
I finalment, pel que fa a aquests tipus de jocs, hem fet dos grans grups, i amb tres matalassos els havíem fer arribar abans que l’altra grup, és a dir, un joc que incloïa una competició a la vegada que una cooperació de grup.

Per terminar aquesta sessió, hem fet una activitat de relaxació per parelles amb les pilotes que varem utilitzar al circuit grupal. Primer, una companya feia un massatge dirigit pel mestre i després l’altra companya. Era una activitat que exigia complet silencia així com voluntat i col·laboració de la parella.

Concloent, aquesta classe ha sigut una pràctica que ens ha fet reflexionar envers valors com la col·laboració i la competició. El mestre ha sigut capaç de convertir jocs competitius en jocs cooperatius, així com ens ha fet veure com allò que pot ser divertit i col·laboratiu es pot convertir en una competició. Hui dia, la competició es un requisit indispensable per aquesta societat capitalista, industrialitzada i deshumanitzada, que busca únicament el individualisme, la superioritat i la competitivitat de l’individu. És per això, pel que, hem d’intentar des de qualsevol competència, com en aquest cas l’educació física, fomentar valors de col·laboració i cooperació entre alumnes, descartant el individualisme, la competitivitat i el companyerisme.

REFLEXIÓ DEL DIMECRES 28/11/2012

Avui la práctica al gimnàs ha estat a fer una classe d'expressió corpòral incorporant jocs esportius. Els companys han guiat la classe en funció a allò que ells sabien, fent una classe com a mestres. En un principi han començat amb un joc en que havien d'imaginar-se que eren jugadors professionals de pilota valenciana, i els alumnes (els companys) havíen de representar corporalment el dia a dia d'un jugador d'aquest esport.

Després, per a iniciar-se més cap al joc, ha explicat un joc de major intenstitat que consistia a que un dels companys portava la pilota i havía d'agafar a la resta fent d'aquell animal que se li havia dit. Quan aquest ha agafat a un company li ti que dir: vull que et converteixes en (un animal i ha de fer d'aquest).

Més tard, han fet un joc en parelles, en què s'han de passar una pilota que es suposa que crema de manera que han d'intentar que la pilota estiga a les mans el menor temps possible. Després ho fan en grups de dos parelles (quatre persones).

Posteriorment, en dos grups de 6 cadascú, tenint un nombre assignat cadascú dels intengrants del grup, tindran que donar-li a la pilota (xocant-la amb la paret) en l'ordre dels nombres. Els tocs s''hauràn de donar alternativamente entre un grup i l'altre, i el que no cumpla la seua tasca serà eliminat.

Per últim, cap a la part de relaxació, amb uns matalassos i tumbats damunt daquests, el mestre/la mestra conta una historieta relaxant que ells han de simular.

Finalment, a la reflexió final de la classe, hem establit més punts básics per a una bona explicació i pedagogia a l'aula d'educació física. D'un banda, cridar més, establir les figures d'autoritat és especialment bàsic. El recolzament que han oferit els mestres (companys) a aquells que ells pensaven que no havien entés els jocs. 
Ha sigut prou interessant que otrogaren als alumnes la possibilitat de triar entre eliminar, o no, a un company que no ho fera bé al seu joc. Malgrat tot, ha de ser el mestre qui en aquest tipus de casos ha de decidir l'elecció més didàctica i èdagógica possible. En aquest cas, l'eliminació no és el camí, perquè així sols s'incideix en marginar aquelles persones menys hàbils. S'hauria d'imposar una penalització, per a que fora un joc motivant, però que no fora leliminació (fer més treball, més recorregut...)